Brno, la segona ciutat

Casal

Val la pena conèixer Brno. És la segona ciutat del país i és un lloc dinàmic i modern que manté dimensions humanes

Val la pena conèixer Brno. És la segona ciutat del país. Hi viuen quasi 400 mil persones, 600 mil amb la conurbació. L’Estat txec, en una política de descentralització, hi ha instal·lat el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional i algun més. La ciutat és la capital judicial del país, amb tot l’impuls que el moviment de juristes, funcionaris i advocats representa per al desenvolupament local.

Hostaleria espectacular

Brno té també zones industrials i tecnològiques, la principal institució firal, un circuit de motociclisme internacional i sis o set facultats universitàries, amb tot el dinamisme que sol anar associat a les ciutats d’estudiants. La coincidència de juristes, assalariats qualificats i estudiants fa que no sorprengui l’onada d’energia creativa dedicada a posar en marxa bars i bistros dissenyadíssims, cafès i restaurants, en quantitat i qualitat notables.

Un grau universitari de català

Una particularitat de la vida universitària de la ciutat és el fet que hi ha començat el primer grau de català fora del domini lingüístic, en una col·laboració entre la Universitat Masaryk i l’Institut Llull. Si la iniciativa es consolida es formaran estudiants de llengües romàniques especialitzats en la llengua, la literatura i la cultura catalanes. Si sou catalans i viviu a Brno esteu-hi atents.

Societat civil, política i humor

El 2011 l’ajuntament va posar en marxa una web que havia de promoure la identitat i la marca de la ciutat i altres conceptes inexistents. Era publicitat institucional clàssica, és a dir la normalització de la mentida: els polítics simulant activitat i els publicistes, dissenyadors i tota la crosta d'autodenominats “professionals” cobrant i callant. Aleshores va passar un imprevist extraordinari: hi va haver una revolta cívica. Es va fundar una web satírica per denunciar la infàmia. Es va formar un moviment que no es va limitar a “petar-ho” a les xarxes, sinó que es va presentar a les eleccions i va treure regidors a les municipals següents el 2014, i avui participa en el govern municipal.

La vil·la Tugendhat

Una joia que justifica la visita és la vil·la Tugendhat. La va construir entre 1929 i 1930 Mies Van der Rohe, just després del pavelló alemany a l’exposició universal de Barcelona. És també una obra icònica de l’arquitectura funcionalista, però a diferència del monument barceloní no és una reconstrucció sinó que és l’original, restaurat amb saviesa i intel·ligència.

Els Tugendhat eren una família de l’alta burgesia jueva. L’edifici, a part del valor històric, permet imaginar el nivell de riquesa i refinament que sectors del país tenien a l'època. La família no hi va poder viure ni deu anys, per tot el que va venir després. El fill, Ernst Tugendhat, va néixer l'any que es va acabar de construir la vil·la i arribaria a ser un filòsof de nom.

Sortir de Praga

La vida a Txèquia per a molts expatriats és la vida a Praga. És lògic perquè l’efecte centrípet de la capital sobre el país és més fort que de costum. Hi viu més d’un 10 per cent de la població del país i representa el 25 per cent de l’economia. Però convé sortir pel país i Brno, la segona ciutat és un primer pas lògic.

A part del que s’ha dit més amunt, hi ha oferta d’arts visuals i escèniques. La ciutat, el centre històric, té unes dimensions humanes i una calma provinciana que la fan molt fàcil de caminar i copsar com un ambient. Sobretot en l’estació càlida, a partir de l’hora en què la gent plega, va omplint les tavernes i els cafès, i surten al carrer i conversen, drets, prenent cervesa, amb el plaer de deixar passar el temps amb els amics.



📌Brno, #Txèquia, #Viatges