Xavi Moral

Casal

Tres anys a Praga

“Arribes per primer cop amb una maleta de 40 quilos amb roba per passar més fred que a l’Antàrtida, menjar com si anessis a la guerra, i un paquet d’enyorança que ja pesa més que la resta just començar el viatge. T’instal·les a una residència universitària comunista, descobreixes la “simpatia i amabilitat” dels treballadors públics del país, i les millors vistes que pots contemplar són les txeques que et fan anar a dormir amb torticoli a diari. Passen els dies, i no has sigut capaç de creuar tres frases consecutives amb altres txecs, i t’excuses que el seu idioma és impossible.

“Per sort, portes estalvis i sembles un crio amb la cartera de l’avi un dissabte a la tarda. Primer pots anar a fer esport, continues passant pel cinema i acabes sopant al restaurant envoltat de sortidors de cervesa que no descansen. I saps què és el millor de tot? Encara queden “quartos” per la setmana vinent, ah, i les llimonades casolanes pels qui no li agrada la cervesa.

“Llavors el teu humor varia, i te n'adones que els txecs no són tan secs com pensaves, que trobar feina és cosa de dos dies (collons, un tres per cent d’atur!), i aquells txecs que veies tan llunyans, tenen una llengua pròpia, i el seu anglès és molt millor que el teu, el txec per a tu és tasca impossible.

“I esperant el tramvia qualsevol dia d’hivern, penses per què no treuen aquesta capa grisa que cobreix el cel del país, però és fugaç, perquè la càlida acollida de la comunitat catalana durant l’activitat setmanal és digna de receptari dels millors premis Nobel de medicina, ho cura tot!

“I ara quan millor estàs, reps alguna trucada laboral, on t’ofereixen “el oro y el moro” i tries tornar cap a casa prometent que hi tornaràs màxim cada sis mesos. I ja a l’avió, tan amunt, penses en els prejudicis de tres anys enrere. I encara que us diguin que per Europa únicament tenen un cognom no us ho cregueu pas! Tantes famílies que em van obrir el cor i la llar van fer que la meva estança fos un somni: gràcies Mastny Moral, gràcies Rozumek Moral, gràcies Kroupa Moral, i gràcies Benes Moral.

“I sabeu què, encara que vaig tornar per feina, no hi ha setmana que no pensi què seria de la meva vida si encara tingués els dos peus a Praga.

“TAN LLUNY PER EVITAR ALLUNYAR-TE”.



📌Praga, #exTxecs