Entrevista a la Dra. Désirée Gonzalo

Casal

“L'estrés ambiental en la vida de l'expatriat exacerba problemes de salut mental que ja existien”

Probablement, la salut mental de l'expatriat interessarà el públic lector de KAZAL. Parlem amb algú que coneix la qüestió. La Dra. Désirée Gonzalo és una psicòloga clínica resident a Praga des de 2008 que ha treballat de psicoterapeuta amb estrangers. Parlem de la seva experiència i ens dona una mínima orientació pràctica sobre la qüestió a Praga.

Existeix un perfil típic de client estranger a Praga que accedeix a psicoteràpia?

Es poden distingir grups de clients segons els motius pels quals viuen a Txèquia. A Praga les oportunitats laborals atrauen molts estrangers. La majoria sol treballar per a companyies internacionals o amb públic internacional. Els que vénen amb família se solen integrar menys amb la població txeca. Els que vénen sols se solen relacionar amb altres estrangers i amb txecs primàriament si hi ha motius laborals per fer-ho. Hi ha una minoria d'estrangers que es dedica a qüestions directament relacionades amb la cultura o història del país, o a diplomàcia, la qual cosa exigeix relacionar-se amb gent local. Un altre grup d'estrangers s'estableix perquè la seva parella és txeca. En aquest cas les relacions amb altres txecs són més comuns, per exemple amb familiars o amics de la parella.

D'altra banda, Txèquia és un país bastant liberal i amb regulacions poc estrictes, la qual cosa atrau gent que troba aquí una mena de "refugi", és a dir estan "fugint" d'alguna circumstància adversa en el seu lloc d'origen. Són el grup clínicament més desafiant, però alhora més interessant. És comú entre aquests individus trobar històries traumàtiques, sovint dins del seu entorn més proper. Presenten la simptomatologia més severa, com ara ansietat social extrema acompanyada d'atacs de pànic, paranoies, o agressió, i aspectes característics del trastorn d'estrès posttraumàtic. Solen establir-se a llarg termini perquè la idea de tornar al país d'origen normalment és aterridora.

Com influeix l'idioma?

És clar, la majoria dels estrangers no sol aprendre txec, o molt poc. És excepcional trobar gent que el parli fluidament. La causa d'això és sobretot la percepció de fer una "estada temporal" i el difícil que sol resultar el txec. Òbviament, als parlants nadius d'idiomes eslaus els costa menys accedir a treballs que fan servir el txec com a llengua principal i relacionar-se socialment amb txecs.

Què és, en línies generals, el més recurrent que t'has trobat en tractar amb la salut mental de l'expatriat?

L'estrès ambiental exacerba problemes de salut mental que ja existien abans d'establir-se a Txèquia. Les causes són la dificultat per comunicar-se amb la gent local, sovint necessitant traductors, i la dificultat per abraçar una nova cultura i forma de vida. La precarietat en la comunicació genera sentiments d'ineficàcia personal i exagera inseguretats preexistents, característiques de l'ansietat social i la desconfiança en la gent.

Sovint sento queixes sobre les “formes” txeques i detecto una gran resistència a l'adaptació, la qual, juntament amb l'expectativa que la gent local “hauria de” comportar-se segons els costums del seu propi lloc d'origen, provoquen insatisfacció en la vida quotidiana i un aïllament progressiu cap a cercles de gent que s'ajusta més a allò conegut, o sigui connacionals o altres estrangers. Existeixen “illes” d'estrangers. La reducció de cercles socials pot generar sentiments de desarrelament i desajust de la identitat social pròpia.

Pel que dius, la diferència cultural en les parelles mixtes, que és la circumstància de no poca gent que ens llegeix, s'endevina com una camp abonat a tensions.

He fet teràpia de parelles mixtes, és comú la combinació de sentir-se “atrapat” i el desenvolupament de símptomes d'ansietat o depressió. És precisament en l'esfera íntima en la qual les persones busquen reproduir els patrons apresos en la infància, de com relacionar-se amb els éssers significatius. Quan aquests patrons difereixen de manera important, com pot ser amb dos individus de cultures dispars, se sol experimentar una dificultat per satisfer les necessitats emocionals en la vida de parella o familiar.

Quins serveis de psicoteràpia hi ha a Praga per a estrangers?

Bàsicament els mateixos serveis que hi ha a disposició dels txecs, sempre que el client parli prou txec per poder fer teràpia. A Praga hi ha molts psicoterapeutes txecs de diferents orientacions. Alguns ofereixen serveis en altres idiomes, pels quals de vegades cobren més, encara que el seu domini del segon o tercer idioma sol ser incomparablement inferior.

Quines opcions hi ha si no parles txec?

Hi ha psicoterapeutes estrangers a Praga que ofereixen serveis en diversos idiomes, sobretot en anglès. Conec col·legues que ofereixen serveis en rus, alemany, italià, francès, i espanyol, però són molt pocs i la demanda és gran. En buscar psicoterapeuta, és important entendre quina formació té, si el seu mètode de treball s'ajusta a les necessitats del client, i si té llicència per treballar en aquest sector en aquest país. També val la pena comparar preus perquè poden variar bastant.

Quan es necessita medicació psiquiàtrica és aconsellable acudir a psiquiatres, perquè tenen llicència per receptar qualsevol psicofàrmac. Hi ha una varietat de psiquiatres txecs que ofereixen serveis en altres idiomes, sobretot en anglès.

En cas d'urgències psiquiàtriques, al principal hospital psiquiàtric de Praga, Bohnice, hi ha un centre d'intervenció de crisi (Centrum krizové intervence) en què alguns psiquiatres parlen anglès. Es pot trucar per endavant per a verificar si el psiquiatre de guàrdia parla anglès i, en cas negatiu, buscar un traductor. El personal d'hospitals, sobretot en infermeria, no sol parlar idiomes estrangers.



📌Praga, #Salut, #Entrevista