Tres anys inoblidables a Praga

Casal

Acabes d'arribar a Txèquia? Ens llegeixes des de Catalunya? El Casal catalanotxec comença a tenir la seva petita història. Ja hi ha un rastre de “extxecs” que han passat pel país i poden explicar una cosa o dos.

Si estàs en un impàs i penses que una temporada a l'estranger serà com un restart, potser t'inspira el relat de gent que està, literalment, de tornada, concretament al Vallès, en un centre tecnològic, després de l'experiència professional guanyada a Txèquia. És el cas del Salvador Lladó, biòleg, que explica com va créixer personalment, la forma cuqui de parlar del bé que s'ho va passar, a Praga, el lladre.“Sempre se'm fa estrany avaluar el passat. Sóc molt nostàlgic i no ho gestiono massa bé. El que sé segur és que en el cas de Praga mirar enrere significa mirar l’època on més he crescut com a persona. No em fa por reconèixer que vaig arribar cagadíssim. Ja havia viscut a l’estranger una temporada curta, però la mesura del nou repte em tenia una mica aclaparat. Jo venia d’una ruptura sentimental dura i Praga m’oferia l’oportunitat de tornar a començar en l’aspecte personal, a la vegada que també representava una gran oportunitat professional. Per tant, a banda de cagat també venia molt il·lusionat.

“El primer que recordo va ser la duresa de la integració. Els primers mesos van ser tristos ja que per primer cop a la meva vida, el sentiment de soledat em trasbalsava. No m’havia passat mai abans de forma tan exagerada. I això que jo vaig tindre sort, ja tenia un amic italià vivint aquí, suficient per les birres de després de “currar” i els aperitius de dissabte.

“Poc a poc em vaig anar acostumant a passar més temps sol, cosa que la veritat no em desagrada, no sóc una persona molt sociable, però vaig entendre la diferència entre passar estones sense ningú per voluntat pròpia i estar fastigosament sol.

“No puc negar que el moment que va marcar un punt d’inflexió en la meva vida a Praga va ser conèixer la gent del Casal Catalanotxec. Havia conegut altres grups de gent durant el primer any a Praga, però no m’hi acabava de sentir a gust i preferia estar sol que mal acompanyat. Quan consideres que la majoria de gent és imbècil, això passa sovint.

“Gràcies a conèixer aquesta gent tan maca, a tancar definitivament una relació llarga que s’estava enquistant, a sentir-me molt valorat en la meva feina i a les aplicacions d’internet per lligar, vaig passar uns següents tres anys de veritat inoblidables.

“També, val a dir-ho, vaig aprendre a viure l’amistat d’una forma diferent, més intensa, apreciant-la molt més. En resum, de tot això m’emporto per a sempre més, dins meu, gent que d’una altra manera no hagués conegut mai, fer-me molt més “open-minded”, aprendre a sortir de la meva zona de confort amb més il·lusió que drama i, sobretot, aprendre a estar sol sense penjar-me del pom de la porta amb uns cordons de sabata”.



📌Praga, #Praga, #exTxecs