Un hivern des de la butaca

Casal

Els mesos freds de l'any són una invitació a conèixer la potent oferta teatral de Praga

La foscor s’imposa com un gran teló negre a partir de les quatre de la tarda, begudes calentes reconforten goles adolorides, sobretot si tenen aquell puntet d’amargor alcohòlic com ara el grog o el ponx, guants oblidats floreixen a les branques pelades… Tot indica que l'hivern s'ha instaurat oficialment a la ciutat de les cent torres. La temptació d’agafar la manta i començar un llarg procés d’hibernació és gran… però no ens desesperem! Aquesta ciutat ofereix moltes alternatives per gaudir d’una rica vida al resguard de l’encant dels seus teatres.

La història del teatre txec està fortament vinculada a la lluita pel reconeixement de la cultura i llengua txeques. No en va, un dels presidents més admirats de la República, Václav Havel, fou un dramaturg compromès amb el canvi abans d’iniciar la seva carrera política a finals dels seixanta.

Històricament, la construcció d’una sèrie de teatres finançats amb col·lectes populars durant el segle XIX propulsà la recuperació de la cultura i llengua txeca, la qual havia quedat desplaçada després de dècades de domini cultural de l’alemany al llarg de l’Imperi austro-hongarès.

Una altra època daurada del teatre txec fou als anys seixanta. A finals de la dècada, en un moment de forta repressió i censura, el teatre es va convertir en un petit oasi de llibertat. La censura era enginyosament esquivada pels autors teatrals utilitzant un llenguatge de doble sentit amb múltiples interpretacions, algunes no acceptades pel règim.

A l’actualitat, Praga compta amb una àmplia i variada oferta escènica.

Podem començar parlant dels teatres que segurament se’ns fan més familiars per ser part dels grans atractius turístics d’aquesta ciutat. Národní divadlo, Státní opera, Stavovské divadlo o Divadlo na Vinohradech són teatres amb arquitectures colossals on l’etiqueta encara es manté amb força i on s’ofereixen des d’obres clàssiques com Carmen, Don Giovanni o Romeu i Julieta fins a peces més contemporànies.

Entre els espais més modests quant a mida però amb una atmosfera íntima i acollidora es troben teatres com ara Dejvické Divadlo, Divadlo Na Zábradlí, Studio Ypsilon, Divadlo v Dlouhé o Divadlo Semafor. Tots ells són teatres amb diversitat de gèneres, la qual cosa fa impossible establir una classificació basada en un únic estil.

La demanda d’un públic cada cop més heterogeni i d’origen estranger ha fet que molts dels teatres esmentats anteriorment, com és el cas dels tres primers, presentin algunes obres amb subtítols en anglès, informació que es pot consultar als seus webs.

Finalment, els teatres amb una vessant avantguardista i experimental: a Letná trobem Alfred ve dvoře o Studio Alta; Divadlo D21 a Vinohrady, Divadlo Archa al bell mig de Nové Město, Ponec a Žižkov o Švandovo divadlo a Anděl on normalment actua el famós grup teatral “Buchty a loutky” amb espectacles de titelles delirants destinats tant per una audiència infantil com adulta.

En cas d’estar interessats/des, recordeu una de les paraules clau i mantra de la cultura txeca, RESERVUJTE PROSÍM!



📌Praga, #Cultura, #Praga