Franz Kafka i Praga

Casal

Turisme literari

Una de les mascotes turístiques més inversemblants és Franz Kafka a Praga. Trobem la seva mirada penetrant fins i tot en galetes. Prop de la plaça de la Ciutat Vella hi ha una placa (molt lletja) a la casa que està on hi havia hagut la casa on va néixer. El turista pot llegir la seva guia, o bé pot recórrer a un guia humà perquè li expliqui l'enèsim enfilall vulgar de dades sense base sobre l'autor de La transformació. A l'hora de pagar el servei pot fer-ho segons com li agradi l'explicació (això és real, passa). El turista impresentable i l'infeliç sotmès a la humiliació de fer-li de guia serien un bon punt de partida per a un conte de Kafka. Però a banda del circ sinistre del turisme, ¿pot el coneixedor de l’obra obtenir alguna cosa de la visita a Praga?

La resposta curta és “satisfer una certa curiositat”. La ciutat on l’escriptor va néixer i viure, com la casa natal, fa molts anys que ha desaparegut. Quan s’han conservat els llocs, l’esforç d’obviar la realitat circumdant i imaginar el passat és com voler invocar fantasmes i veure’ls. Es pot començar per agafar el metro (línia verda, estació Želivského) i peregrinar a la tomba, està enterrat al cementiri jueu d'Olšany.

El que sigui, però multimèdia, i al final no s'oblidin de passar per la botiga. El "Museu" Kafka té alguna cosa per a tothom.

Kafka és descendent de jueus germanitzats, el cognom escriu en alemany la paraula “kavka”, que en txec vol dir “gralla” i encara és un cognom utilitzat. L'ascensor social funciona amb el seu pare, que és qui fa diners i s’estableix a Praga. Franz neix en un ambient petitburgès: és fill d’un nou ric jueu, davant el diner vell alemany, però tots els germanòfons viuen en un mar txec, que és l’idioma dels pagesos, els criats i els obrers, l’idioma del poble. També hi ha un burgesia i una elit txecoparlant, i una fecunda comunicació entre les dues cultures. Els txecs són dels primers a descobrir Kafka, ell mateix, que parlava txec i tenia amics txecs, es va enamorar de la seva traductora, Milena Jesenská. D’aquells cafès i aquells cercles intel·lectuals i artístics s’han escrit muntanyes de llibres, però com a tot Europa central, tot es va acabar amb la Segona Guerra mundial.

Es pot anar seguint llocs de la vida de l’escriptor, tot està a pocs metres de la plaça de la Ciutat Vella. Per exemple, a la cantonada entre l'avinguda Venceslau i el carrer Vodíčkova hi ha un palau on va treballar. Avui a la planta baixa hi ha una d'aquelles cadenes de moda barata. Quan Kafka es cremava les celles al pis de dalt treballava en seguretat laboral. El xitxarel·lo acabat de sortir de la facultat de dret havia de convèncer la primera generació de burgesos, homes forts, sortits de la menestralia, que falsejar les estadístiques d’accidents no era l’única manera de pagar menys assegurança. També podien comprar coses com davantals, guants, ulleres, perquè les màquines ferien i mutilaven obrers rutinàriament. La crueltat i l’estultícia dels empresaris les va conèixer de primera mà i és evident que ressonen en la seva obra.

En aquest sentit, un clixé del la vulgata kafkiana per a turistes el presenta com un pixatinters deprimit i somiatruites. En realitat, en el seu treball d’oficina hi ha un orgull per la feina ben feta. Ell és l'escriptor de les empreses on treballa, s'ocupa de redactar memòries, conferències i discursos. Mentre en la seva prosa literària parodia sovint l’estil administratiu, quan fa prosa administrativa real la fa consciència, vol estar a l’altura de la responsabilitat que li és assignada. A la sortida de la feina es dedica a viure, plenament immers en l’atmosfera vibrant del seu temps. Va al teatre, a concerts i a conferències, visita cafès i bars de mala nota, té amics i es diverteix com qualsevol home jove del seu entorn.

Descripció d’una lluita és la primera narració que publica, i en ella sí que hi ha una atmosfera de la ciutat de nit que des de Praga no costa de reconèixer. Potser per això l’escultor Jaroslav Róna s’hi va inspirar a l’hora de fer l’última estàtua de Kafka que s’ha instal·lat a Praga, al cor del barri jueu.



📌Praga, #Txèquia , #Cultura