Txèquia, la terra de la cervesa

Casal

"Pivo", la primera paraula txeca

Digueu “pi” i “vo”, “pivo”, i que fàcil, ja teniu la vostra primera paraula en txec, “cervesa”. Quan arribes al país l'aprens a l'acte, quan encara fas olor d'aeroport. Els txecs en van beure 145 litres per cap el 2010, un consum que, a part de ser un dels més alts del món, és l'equivalent a un got de 0,4 litres, o sigui més d'una mitjana de les nostres, i això cada dia, tot l'any, per a tota la població, incloent els bebès i les iaies.

La tradició de la cervesa ve de molt lluny: aneu pel país, us ensenyaran castells i us mostraran on feien la cervesa. Quasi cada poble o ciutat petita té, a més de l'ajuntament i l'església, l'antiga fàbrica de cervesa, en runes o convertida en, per exemple, un centre cultural amb diner europeu.

Tal com la coneixem avui, la beguda la va crear un geni del màrketing a Plzeň el 1842, quan va trobar el mètode de filtrar-la, fer-la nítida i transparent, i convertir-la en l'or líquid que avui es filma tan bé en els anuncis. El “mètode Pilsen” que havíem llegit tota la vida a les etiquetes de la Damm vol dir això, amb el nom de la ciutat escrit en alemany.

A la cervesa se li atribueixen infinites virtuts, de tota mena, i segurament en té unes quantes, però al cap i a la fi també té aquella famosa molècula neurotòxica que provoca adicció i milers de víctimes cada any, i que coneixem com alcohol. La cultura alcohòlica dels txecs i els efectes de l'alcoholisme són una qüestió seriosa i respectable, no cal dir-ho, però en aquest modest article la podem ignorar.

La qüestió de fons és que entre els txecs el feixisme tecnomèdic d'avui perd la batalla, els profetes de la vida sana i la dictadura asèptica, amb els sinistres somriures blanquejats, no poden amb la taverna plena de fum i soroll. La majoria dels txecs (el 90 per cent dels homes, més de la meitat de les dones) continuen bevent cervesa, a casa amb amics o bé anant a la taverna, el lloc clau de la vida social, allí on la gent es troba i parla després de la feina, amb una barreja notable, intergeneracional i interclassista.

A Txèquia, en definitiva, la vida ha girat entorn de la cervesa, al marge de tota la peripècia històrica. No vol dir, lògicament, que els patrons del consum i la producció no hagin canviat. El consum ha baixat, fa molt poc era (encara) més alt: el 2005 es comptaven 165 litres per cap. Una caiguda del 10 per cent en només cinc anys, fins als 145 litres del 2010, és important: els experts l'atribueixen a la contenció del consum per la crisi i l'empobriment de sectors de la població, als canvis d'estil de vida, que per exemple fan treballar més hores, etc. El consum també varia: deu, quinze anys enrere, barrejar llimonada amb cervesa era considerat un sacrilegi, un horror, només una mica menys greu que la pederàstia. Avui en canvi es fabrica la barreja, i la raó és simple l'aparició de noves generacions de consumidors, i l'increment del consum entre les dones.

Pel cantó de l'oferta hi ha hagut, a grans trets, una concentració industrial forta: quasi tota la cervesa l'havien acabat produint unes poques empreses grans, amb múscul financer per embarcar-se en caríssimes campanyes publicitàries i en pràctiques de distribució quasi mafioses. A la llarga, però, la gent se n'ha cansat. Mentre la Gran Cervesa industrial continua sent el que és econòmicament rellevant, el que consumeix la majoria, el més interessant ha aparegut als marges, i guanya adeptes cada dia. D'uns anys ençà hi ha un renaixement de les cerveseries petites, comarcals i quasi artesanes.

Darrere aquesta onada hi ha personal qualificat de la indústria cervesera. Els txecs han exportat no solament cervesa, sinó tècnics que munten i fan funcionar fàbriques per tot el món. Ara aquest personal, pel que sembla, es queda a casa i s'embarca en projectes més petits però més personals i autèntics. La nova cervesa troba nous canals de distribució en noves botigues de venda i degustació, on venedors entusiastes i més o menys qualificats us venen el producte i us reciten notes de tast...



📌Txèquia, #Gastronomia