Diem carpa!

Casal

El peix del Nadal txec

Menjar carpa els txecs ho fan des de l'alta edat mitjana. És fàcil de criar, en estanys artificials, i la venda de seguida va ser un negoci i una font de riquesa important. En temps del gran Carles IV, al segle XIV, la construcció d'estanys es va accelerar, i se'n va construir molts per la zona de Třeboň, que ha quedat com una de les “denominacions d'origen” i el lloc d'on provécap al 15 per cent de la carpa que es consumeix al país. La renaixença moderna de la cria de la carpa comença de mitjans del segle XIX, i es calcula que per tot el país hi ha unes 50 mil hectàrees d'estanys artificials.

Els txecs són fidels a la carpa des de sempre. Es pot dir que és un peix “molt peix”, té una qualitat icònica, amb la forma típica de peix que dibuixen els nens. A més té els ulls grans i la boca prominent, i surt a molts contes.

La tradició de menjar-ne per Nadal es manté. Així, uns dies abans, els carrers i les places cèntriques del país s'omple de grans recipients d'aigua amb carpes vives. Ja pot fer fred, glaçar i nevar, que els txecs faran cua per comprar la carpa. Els venedors solen ser robustos xicots de comarques, de nit sempre se'n queda algun a vigilar la parada i les carpes, passen la nit al cotxe.

De dia, quan al client li arribi el torn, el peixater amb l'arma homicida a la mà, i amb el davantal plens de sang i budells, farà aquella pregunta clàssica, “matar o no matar?”. La majoria de clients mostren el polze cap avall, i l'animal és estabornit, degollat i trossejat allí mateix. L'altra opció és endur-se'l viu i tenir-lo a la banyera fins al dia dels fets. Algunes famílies amb nens petits en compraven dos, i una l'indultaven i l'alliberaven al riu. Però això ha anat molt de baixa, perquè comprar dues carpes senceres ja no està a l'abast de tanta gent, i perquè els txecs moderns, com a tot el món culte, ric i civilitzat, prefereixen que la feina bruta la faci algú altre.



📌Txèquia, #Gastronomia