Ficció txeca recent: la generació dels “nens de Husák” i l'amor

Casal

Us presentem dues obres recents d'autors txecs.

La literatura dona un nivell de coneixement i comprensió d'una societat on no arriben els artefactes abstractes plens de dades que elaboren els científics socials. En el cas txec no és diferent. Us presentem dues obres recents d'autors que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d'allò que la sociologia txeca designa com “Husákovy děti” o nens de Husák, pel president de l'època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena i han viscut de ple els canvis del país els últims trenta anys. Les dues obres tenen en comú que parlen de l'amor i de les relacions de parella. No solament serveixen per endinsar-se en la “txequitud” i els seus misteris, sinó que estan ben escrites, es llegeixen bé i milloraran el vostre txec, si trieu dominar l'idioma més enllà del survival kit que tots ens fem els primers anys.

Josef Pánek, Láska v době globalních klimatických změn (L'amor en temps del canvi climàtic). Praga, Argo, 2017.

Una novel·la breu (155 pàgines) amb dos relats, l'un dins de l'altre. El protagonista, el narrador, és un acadèmic, un científic. El 1989 tenia vint-i-pocs anys i, com a tota la gent de la seva generació, se li obria el món, a diferència de les generacions precedents. Triar la ciència i l'acadèmia vol dir carrera internacional, treballar a l'estranger, trobar parella a l'estranger i per tant viure la multiculturalitat dins de la fibra de la vida diària: què passa quan tens des d'una relació de parella fins a històries d'una nit amb dones que han crescut sota un altre cel, menjant altres coses i mirant una altra tele. Les relacions no duren, les parelles es trenquen, el dolor i la perplexitat creixen. L'altre efecte imprevist de viure molts anys a fora és el desarrelament dins del propi país, de manera que quan l'home torna “a casa”, on parlen la seva llengua materna, no entén com funciona la gent i se sent també estranger. El resultat és un home perdut, que va avançant per la vida a les palpentes. L'acció passa a l'Índia, i aquí s'afegeixen notes de turista accidental, en estat de xoc més o menys constant sobre la realitat crua del tercer món, que no podria estar més lluny d'altres visions habituals del país asiàtic infectades de cretinisme místic. El segon relat és un record de joventut: un viatge a Islàndia de joves txecs a principis dels anys noranta. L'audàcia d'anar pel món quasi sense diners, amb un desconeixement total del país de destinació, el patetisme, el desempar. L'obsessió pel viatge dels txecs és coneguda per qualsevol persona que els conegui una mica, llibres com aquest en fan un retrat precís.

Dostálová, Horáková, Scheinestová. Johana. Praga, Paseka, 2018.

Novel·la escrita a sis mans, per tres autores nascudes a mitjans dels anys setanta que s'ha repartit la matèria i han arribat a una notable unitat d'estil. Una nena, l'alter ego de les autores, explica la seva vida, mentre va creixent, i el fil conductor és la recerca del pare, que se'n va anar, és a dir va abandonar la família, quan la nena era petita. No és solament les parelles entre txecs, les que es desfan: les parelles entre txecs també, i de quina manera. La societat txeca és una de les que més separacions i divorcis té, al món. No és estrany per tant que la figura del pare absent sigui una constant de la ficció txeca, o sigui fàcil tenir aquesta sensació. La noia del llibre recorda com el pare va desaparèixer i com la mare només era feliç en les successives relacions que anava tenint amb nous homes. Quan ella es fa gran i entra en el mercat de les relacions, es troba que amb el temps es va fent una idea més precisa i menys idealista del que es pot esperar. Probablement, la societat txeca és una de les més lliures de religió i més liberals del món occidental des de fa molts anys. Hi abunden les dones fortes i castradores que fan fugir l'home, i també les noies que passen els anys i es troben que encara busquen el pare. Per a un lector mascle, és impossible no riure només de pensar en la sacrosanta indignació dogmàtica que provocarien en la intel·lectualitat feminista de guàrdia i els cercles literaris catalans les tres autores: són tres senyores estupendes, escriptores i intel·lectuals de Praga, models de dona urbanita, refinada i emancipada, amb un sentit de l'humor àcid i esmolat, i es permeten fer una obra de ficció centrada en una heroïna semblant a elles, en la qual el fil conductor és la recerca de l'home, del mascle perdut.



📌Txèquia, #Cultura