Falten pisos a Praga

Casal

El preu de l'habitatge a Praga ja ha superat Viena.

Els lloguers i els preus dels pisos a Praga estan pujant. Els últims dos anys el preu de l'habitatge ha crescut més que en tota la Unió Europea. La crisi de l'habitatge està servida. Pel maig la qüestió ha arribat a la portada en mitjans dispars com el setmanari liberal conservador Echo (núm. 19, 10 de maig) o el quinzenal d'esquerra A2 (9 de maig).

Per afegir sal a la ferida, el preu de l'habitatge a Praga ja ha superat Viena, segons el setmanari Echo, amb uns sous que són el doble o el triple que a Txèquia. La raó és simple: el municipi de la capital austriaca és la immobiliària més gran d'Europa, té 500.000 pisos socials construïts en el període d'entreguerres. Aquesta gran reserva d'habitatge social manté els preus a ratlla. A Alemanya i Àustria els pisos de lloguer són quasi la meitat, a Txèquia una cinquena part. El problema comença aquí.

La història recent no ajuda. Els règim comunista va robar propietats el 1948. A partir del 1989 l'Estat democràtic va voler reparar la injustícia i va restituir els propietaris supervivents i els seus descendents. Però van ser més papistes que el papa, van adoptar una fe de convers en el mercat, van negligir la política pública, i les conseqüències arriben avui.

Un factor d'ordre intern al país agreuja el problema de l'habitatge. Praga rep des del segle XIX immigració interna. Gent que ve de la província a la capital a estudiar i s'hi queda. O gent que ve a treballar atreta per les oportunitats. No és habitual conèixer praguesos de més de dues o tres generacions.

Altres factors que també intervenen en altres ciutats europees també actuen a Praga. La poca rendibilitat d'altres actius atreu capitals a la compra de pisos. El turisme pressiona els preus del lloguer a l'alça: s'estan comprant pisos només per a explotar-los per plataformes de lloguer turístic. Es calcula que Airbnb té uns 18 mil pisos a Praga. El 30 per cent dels pisos serveixen per a invertir i per al lloguer a curt termini.

No s'endevinen polítiques públiques de construcció de pisos. De fet és tot al contrari. El diari econòmic E15 informava el 30 de maig que la demanda de pisos és tan alta que promotors immobiliaris ja estudien construir només per a llogar, amb projectes a la mesura dels inversors, i un retorn previst del 4 per cent.

El fenomen es repeteix a Brno i les ciutats més grans. Segons l'antropòloga social Eliška Černá, entrevistada a A2, caldria anar a una reformulació del públic i el privat. A quasi trenta anys de la inauguració del capitalisme, l'habitatge s'està convertint en un luxe i fins i tot la classe mitjana comença a patir les conseqüències del dogmatisme neoliberal.

Si no fos que el tema és preocupant per a tanta gent, la qüestió té un punt de justícia poètica en un país com Txèquia, on l'elit cultural és d'un anticomunisme obtús, rutinari, que els fa desconfiar de tot el que ressona a “social” i llençar el nen amb l'aigua bruta: sense una política social de l'habitatge forta sembla difícil revertir la situació.



📌Praga, #Txèquia, #Notícies